diumenge, 1 d’abril del 2012

Colom.




Colom, és el nom comú de cadascun dels membres d’una família d’aus, amb 309 espècies i 49 gèneres, distribuïts per tot el món a excepció de l’Àrtic i l’Antàrtida; són especialment abundants en les regions càlides. El fòssil de colom més antic té 30 milions d’anys.
Hom creu que totes les races de colom domèstic (Columba livia domestica) procedeixen del colom roquer (Columba livia), espècie originària d’Euràsia. De totes maneres, el colom roquer s’ha hibridat amb altres espècies de coloms a diferents parts del món. El colom roquer és eumètric (l’eumetria en els coloms és de 250-300 g), i les seves proporcions són mediolínies. El bressol de la domesticació es localitzaria en una àrea que ocuparia tot el Pròxim Orient, en una franja que aniria de Turquia a l’antiga Pèrsia, tot envoltant la Mediterrània fins a Egipte. La domesticació hauria tingut lloc fa uns 5000-10000 anys. A la península Ibèrica les primeres referències de coloms domèstics són del segle XI a.C., a Cadis.
Tots els coloms prefereixen viure en grup, fins i tot els que volen en solitari, com és el cas del Refilador Ull de Peix o, més marcadament, el colom d’Escampadissa balear. El colom roquer és un ocell gregari que, en estat salvatge, viu en colònies i sempre realitza els vols en grup (falcat), menys en les parades nupcials, en què els fa en parelles.
En els coloms trobem una gran varietat, sorgida de les diferents utilitzacions, gustos, influències històriques, i potenciada pels encreuaments i la selecció. Aquesta varietat s’expressa en el pes, la grandària, l’edat de maduresa sexual, el color del plomatge, els guarniments específics, la veu, el vol o la capacitat d’orientació.

Font: Jordi.Jordana (http://www.rac.uab.es)

dimecres, 28 d’abril del 2010

Gavina


Present tot l'any a Catalunya. Es tracta d'un hivernant molt abundant i estiuejant força escàs. Viu a prop de poblacions costaneres i fluvials. Durant tot el dia, especialment les primeres i darreres hores de llum, es veu un gran pas d'individus riu amunt i riu avall.

A Europa, es troba arreu excepte en el nord d'Escandinàvia. Sedentari a la Gran Bretanya i als països mediterranis, és un ocell migratori, a l'hivern se'ls troba del mar Bàltic fins al mar Mediterrani, inclòs les costes de l'Àfrica del nord. També s'han trobar exemplars a les costes de Canadà.

Pel que fa a Catalunya, els primers exemplars es poden començar a observar a finals de setembre o principis d'octubre. Uns anys tarden més que altres, però quan arriben, tots amb el cap blanc, immediatament arriba el fred. Per contra, a finals de febrer, comencen a veure's animals amb el cap fosc i ja marxen els primers en direcció al nord d'Europa, el gruix de la població ho fa normalment durant el mes de març i, de vegades, no se'n van fins ben entrat el mes d'abril.

És de color blanc amb les ales grises perla excepte l'extremitat negra. El cap és negre excepte a l'hivern en què és blanca amb una taca negrosa darrere l'ull. Les potes són taronja o vermell-taronja. El bec és vermell.

És molt curiós que el plomatge hivernal que presenten mentre resten aquí, amb el cap blanc i tan sols unes petites taques fosques al costat de l'ull, és ben diferent del que tenen a l'estiu en els seus llocs d'origen, que es caracteritza pel color marró fosc del cap amb una estreta orla blanca envoltant l'ull.


Mussol



  • Té uns 25 cm de longitud.
  • Cap gros, potes llargues i cua curta.
  • Com la majoria de les aus de la família dels estrígids, té uns grans ulls d'iris groc pàl·lid.
  • Les celles són blanques i obliqües.
  • El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques.
  • En vol es reconeix per les ales curtes, arrodonides i amb línies puntejades de color blanc.[4]
  • Caça bàsicament petits rosegadors, insectes grans, petits ocells i cucs.
  • Se sol veure sobretot als paisatges mediterranis, amb oliveres, matolls i algun pedreguer. També és freqüent veure'l de dia posant als pals i fils elèctrics.
    • El seu vol és ondulat, amb descensos i ascensos continuats i d'aleteig ràpid.
    • El seu cant és fàcil d'identificar al capvespre: una sèrie de reclams aguts i forts.

Cotorra


Cas: Cototrra de Kramer/ Ang: Rose-ringed Parakeet
Fr: Perruche à collier/ Al: Halsbandsittiche

Identificació: 42 cm. Lloro de cap gran, amb bec vermell rosat profundament ganxut, cua molt llarga i plomatge inconfusible verd maragda pàl.lid, contrastant en el mascle amb estret anell al coll negre i vermell rosat. Vola ràpid amb cops d´ala característicament escurçats. Gregari.

Veu: Sorollós, emet un fort i aspre xirigueig.

Hàbitat i distribució: Habita en arbres madurs a la sabana africana i asiàtica. A l´O. d´Europa es troben individus escapats explotant arbres vells als suburbis. Resident a parts d´Anglaterra, Bèlgica, Holanda, Alemanya, ex-Iugoslàvia; també citat a Escòcia i Gal.les.



Pit-Roig



Bal: Ropit/ It: Pettirosso
Cas: Petirrojo/ Fr: Rougegorge
Gal: Paporrubio común/ Ang: Robin
Basc: Txantxangorri/Al: Rotkehlchen
Por: Pisco-de-peito-ruivo

Identificació: 14 cm. Ocell més aviat petit, rodanxó, de cap arrodonit i coll curt; el més comú i estès del grup. Adult bàsicament marró oliva al damunt i blanc desgastat al dessota, amb part anterior de la cara i pit d´un taronja vermellós, vorejat de gris. El juvenil no té pit vermell, sinó marró fosc amb un fort pigallat de color ant pàl.lid; es distingeix del jove de Cotxa Cuaroja pel marró fosc i la cua no castanya; del Rossinyol per la mida més petita, parts inferiors més de color d´ant i la mateixa diferència en el color de la cua. Vol aletejant; salta. El comportament confiat ( i les actituds característicament gallardes) estan restringides a la raça britànica de pit més vermell, E. r. melophilus; habitualment tímid a la resta d´Europa.

Veu: Cant (tot l´any) variat però amb sèries ben pronunciades de refilets breus i aguts, a intervals més llargs a l´hivern. Els reclams inclouen un persistent, sovint ràpidament repetit "tic", un débil "tsip" o "tsissip" i un fi, planyívol "tsiii".

Hàbitat:Boscos amb sotabosc, jardins, fileres, bosquets, etc. Nia en forats o esquerdes de parets, bancs, arbres, fileres, heures, etc.


Poema

dilluns, 26 d’abril del 2010

Gafarró

Cas: Verdecillo/ It: Vercellino
Gal: Xirín/ Fr: Serin cini
Basc: Txirriskilla/ Ang. Serin
Por: Serino/ Al: Girlitz

Identificació: 11 cm. El fringíl.lid més petit d´Europa, amb bec rabassut i carpó groc brillant a l´adult. Mascle distintivament verdós, fortament ratllat al dors i flancs, amb front, cella i zona anterior de les parts inferiors grogues, i doble franja alar groga pàl.lida. Femella més apagada, amb dors més marronós i parts inferiors més grises. Inmatur molt més apagat, amb ratlles marrons sobre fons de color d´ant; no té carpó groc. Silueta de vol molt compacta; vol ràpid, ondulant. Sociable; marcadament terrestre.

Espècies similars: Lluer, que cal consultar; també Canaris, S. canaria, escapats, que són més grans, amb cua més llarga, parts superiors més grises i sota del cos més groc, i Gafarró de Front Groc, S. mozambicus, que és de la mateixa mida, amb marques facials negres i parts inferiors completament grogues.

Veu:Cant diagnòstic, una dringadissa xiuxiuejant, ràpida i prolongada, barrejada amb refilets; emès des d´un posader elevat o en vol de cant de tipus Verdum. Els reclams inclouen un refilet ràpid i sec en vol, "si-tui-tui" o "ti-lil-lit", un dur "txit-txit-txit" com de Cargolet i un líquid "tsuuiit" en alarma.

Hàbitat: Parcs, jardins, vinyes, etc, etc. Nia en arbres, parres, petits arbustos.


dimecres, 21 d’abril del 2010

Cadernera



Cas: Jilguero/ It: Cardellino
Gal: Xílgaro/ Fr: Chardonneret
Basc: Karnaba/ Ang: Goldfinch
Por: Pintassilgo-comum/Al:Stieglitz

Identificació: 12,5 cm. Fringíl.lid gràcil, de bec esvelt i cua forcada, amb vol dansant i ondulant i reclams distintius. Adult molt decorat, amb cap blanc-negre-escarlata, ales negres clapejades amb un llarg teginat daurat, carpó blanc i cua negra. L´immatur té cap, dors i pit de color d´ant grisenc, amb ratlles apagades. Sociable, sovint en grups familiars i en estols als cards.

Veu: Cant, un refilet com de Canari, basat en un reclam líquid inconfusible "suitt-uitt-uitt-uitt". Altres reclams inclouen un suau "ah-i" en alarma i un "giiz" més aviat aspre.

Hàbitat: Jardins, fruiteres, conreus. A la tardor i a l´hivern busca llavors de card pels erms i vores de carreteres. Nia en arbres, generalment prop de la punta de la branca; ocasionalment en fileres.