Falciot Negre

Bal: Falzia/ It: Rondone

Cas: Vencejo común/ Fr: Martinet noir

Gal: Vencello común/ Ang: Swift

Basc: Sorbeltz Al: Mauersegler

Identificació: 16 cm. Ocell insectívor de bec diminut però amb obertura de la boca ampla, cap arrodonit, ales llargues en forma de falç i cua més aviat curta i forcada; es distingeix de les orenetes pel vol més directe amb ales que mou tibadament, i plomatge quasi uniformement fosc. De lluny, sembla tot negre, de prop, negre sutjós, presentant ocasionalment un petit barbó blanquinós i superfícies superiors de les secundàries més pàl.lides. Vol ràpid, impulsat per cops d´ala ràpids, aparentment rígids, de vegades "espurnejants" i variat per planatges i girs amples; maniobres tancades assolides bategant molt. Sociable i sorollós quan cria, formant grups xisclants que cacen. Atenció a individus albins amb carpó o parts inferiors blanques que poden suggerir F. del Pacífic o F. Cuablanc Africà.

Veu: Un llarg i estrident xisclet; un ràpid xerric.

Hàbitat: El més aeri dels ocells europeus, divagant àmpliament però concentrat en àrees amb zones apropiades per criar i aigües properes. Cria principalment en sostres d´edificis o torres, entrant sota les volades; ocasionalment a penya-segats o forats d´arbres.

Oreneta cuablanca

Bal: Cabot/ It: Balestruccio

Cas: Avión común/ Fr: Hirondelle de fenêtre

Gal: Anduriña do cu branco/ Ang:House Martin

Basc: Enar ipur-zuri/ Al: Mehlschwalbe

Por: Andorinha-dos-beirais

Identificació: 13 cm. Oreneta compacta amb cua ben forcada però sense rectrius llargues; l´única amb el carpó blanc pur. Plomatge de cria negre-blau al casquet, dors, ales i cua; blanc al dessota, incloent les potes i peus emplomats. Vol menys llançat, més aletejant i planer que el de l´Oreneta Vulgar, i sovint a més alçada. Sociable a totes les èpoques, nidificant en colònies.

Veu: Cant: una suau i dolça refiladissa piulant. Reclam de contacte: un clar i alegra "txirrip" o "txitxirrip"; alarma, un estrident "tsiip".

Hàbitat: Com el de l´Oreneta Vulgar però adaptat a niar en edificis, fins i tot a ciutats; localment encara nia a penya-segats. Niu a de fang adosat sota les volades i totalment tancat, amb un forat d´entrada al damunt.

"Per l´abril. orenetes mil"

Si vols saber si ja ha arribat l´abril, les orenetes t´ho vindran a dir.

Oreneta primerenca, primavera calorenca.

(Es creu que si les orenetes arriben aviat, la primavera serà calorosa.)

Pel Pilar el tord ve i l´oreneta se´n va.

Poema

Tórtora Turca

Bal: Tórtora turca It: Tortora del collare orientale

Cas: Tórtola turca Ang: Collared Dove

Gal: Rula turca Al: Türkentaube

Identificació: 33 cm. Marcadament més llarga i de cua més àmplia que la Tórtora, amb cant distintiu. Poseeix el plomatge més uniforme de les tórtores europees, generalment marró polsós pàl.lid, que contrasta amb la cara més grisa i pàl.lida, semicollar estret negre a la part posterior del coll, vora fosca a l´ala oberta amb un màxim a les primàries i, des de sota, cua negra amb la meitat terminal blanca. La Tórtora de Collar, S. risoria, escapada i més esvelta, té el plomatge de color ant-crema més pàl.lid, sense primàries fosques. Vol com la Tòrtora però cops d´ala menys angular. Gregària, en estol a graners i granges.

Veu: Un monòton, interminablement repetit i profund "duu-duuh-du", accentuat a la segona síl.laba i emès habitualment en un rodolí rítmic ( la Tórtora de Collar accentua usualment la primera síl.laba). Reclam de vol un "cuarr" nasal i aspre.

Hàbitat: Principalment als voltants i dins de pobles i ciutats. Habitualment nidifica a coníferes; locament en edificis.

Si per l´abril la tórtora no rondina, ja pots donar per perduda la collita.

Cotxa Fumada

Bal: Coarrotja de barraca It: Codirosso spazzacamino

Cas: Colirrojo tizón Fr: Rougequeque noir

Gal: Curroxo común Ang: Black Redstart

Por: Rabirruivo-preto Al: Hausrotschwanz

Basc: Butztangorri illum

Identificació: 14 cm. Ambdós sexes a totes les edats comparteixen amb la Cotxa Cua-roja la forma, la cua rovellosa constantment vibrant i el carpó rovellós. El mascle de la raça occidental (P.o. gibraltariensis) d´Europa és negre sutjós i gris, amb teginat blanc a les plomes de vol més interiors, òbvies en individus vells. Femella i immatur de color gris brut; sempre més foscos que la C. Cua-roja i sense parts inferiors de color d´ant. Les races orientals divagants tenen cos per sota rogenc que contrasta amb pit fosc. Moviments com la C. cua-roja però més marcats, posant-se drets en edificis, fils telegràfics i roques, on presenta constitució lleugerament més robusta. Vol lleugerament més pesat.

Veu: Cant breu i emès ràpidament, amb una frase més simple i meys musical que la C. Cua-roja, intercalada entre curioses notes balbucejants i xiuxiuejants; canta des de dalt de teulats o altres llocs prominents . Els reclams inclouen un breu "tsip", un reganyant "tiuc-tiuc" i un ràpid xerric-xerrac en alarma.

Habitat: Penya-segats. edificis, vessants rocosos, ocasionalment vinyes, etc. Cria a forats de parets, roques, edificis.

Gavina

Bal:Gavina d´hivern
Cas: Gaviota reidora común
Gal: Gaviota chorona
Basc. Antxeta moko-gorri
Por: Guincho
It: Gabbiano comune
Fr: Mouette riesue
Ang: Black-headed Gull
Al: Lachmöwe

Identificació:39 cm. La més comuna i de distribució més ampla de les gavines petites amb caputxa, de bec punxegut bastant llarg, ales llargues i punxegudes-que, a terra, fan que el cos resulti marcadament afuat-,i cua quadrada.

Vol lleuger i gràcil, més àgil que el de les gavines més grosses i que de vegades recorda els xatracs.

A totes les edats, la part exterior de l´ala mostra un ample pannell anterior blanc, i la superficie inferior de les primàries internes és diagnòsticament fosca.

L´adult nidificant té el bec i les potes carmesins, cap marró xocolata fosc amb un anell ocular blanc, damunt gris pàl.lid i una vora blanca a les primàries exteriors; a l´hivern el cap és blanc, amb una o dues taques darrera l úll.

El jove té un distintiu bec marró groguenc amb la punta fosca, "xal" i damunt de color de gingebre, que en el primer hivern es tornen grisos al mantell; al damunt de l´ala té una barra marró fosca al llarg de les cobertes anteriors, cobertores interiors de les primàries i amb puntes fosques i una completa vora posterior negrosa a les primàries i a les secundàries.

Actualment està adaptada a qualsevol font d´alimentació, tant marina com terrestre, i entra freqüentment a les ciutats; segueix habitualment les arades i també captura els insectes al vol.

Veu: Sorollosa a l´època de cria. Notes habituals: un aspre "cuairr", un breu "quiup", etc.

Hàbitat: Comuna a l´interior i a la costa, rarament lluny de terra. Freqüenta llacs, ports i terres de conreus. Cria colonialment en maresmes, erms, bancs pedregosos, illes de llacs.

Pardal comú

Bal: Teulader It: Passera europea

Cas: Gorrión común Fr: Moineau domestique

Gal: Gorrión pardal Ang: House Sparrow

Basc: Txolarre Al: Haussperling

Por: Pardal-ladrâo

Identificació:14.5 cm. Potser l´ocell urbà més familiar. El mascle es distingeix per la coroneta grisa fosca, nuca castanya, gorja i pit negres i galtes blanquinoses. Femella i juvenil indefinits, marró apagat per damunt i blanc polsós per sota, amb tènue cella pàl.lida i franges alars de color d´ant però sense marques distintives.

El mascle de l´híbrid P. Comú x P. de Passa ( abans considerat una subespècie, el P. Italià) és més brillant en plomatge nidificant, amb coroneta castany intens,galtes i parts inferiors més blanques.

Gregari, comensal. Vol com de fringíl.lid però més directe, amb ales brunzents. Vegeu també P. Xarrec i P. de Passa.

Veu: Xerraire i variat. Un fort "txiip", "txissis" i diverses notes aspres, refilants i piulants.

Habitat: Àrees edificades iterres de conreu, rarament lluny de zones habitades.Nia en forats o esquerdes d´edificis, en heures, pallers, etc

Poema