Gavina

Present tot l'any a Catalunya. Es tracta d'un hivernant molt abundant i estiuejant força escàs. Viu a prop de poblacions costaneres i fluvials. Durant tot el dia, especialment les primeres i darreres hores de llum, es veu un gran pas d'individus riu amunt i riu avall.

A Europa, es troba arreu excepte en el nord d'Escandinàvia. Sedentari a la Gran Bretanya i als països mediterranis, és un ocell migratori, a l'hivern se'ls troba del mar Bàltic fins al mar Mediterrani, inclòs les costes de l'Àfrica del nord. També s'han trobar exemplars a les costes de Canadà.

Pel que fa a Catalunya, els primers exemplars es poden començar a observar a finals de setembre o principis d'octubre. Uns anys tarden més que altres, però quan arriben, tots amb el cap blanc, immediatament arriba el fred. Per contra, a finals de febrer, comencen a veure's animals amb el cap fosc i ja marxen els primers en direcció al nord d'Europa, el gruix de la població ho fa normalment durant el mes de març i, de vegades, no se'n van fins ben entrat el mes d'abril.

És de color blanc amb les ales grises perla excepte l'extremitat negra. El cap és negre excepte a l'hivern en què és blanca amb una taca negrosa darrere l'ull. Les potes són taronja o vermell-taronja. El bec és vermell.

És molt curiós que el plomatge hivernal que presenten mentre resten aquí, amb el cap blanc i tan sols unes petites taques fosques al costat de l'ull, és ben diferent del que tenen a l'estiu en els seus llocs d'origen, que es caracteritza pel color marró fosc del cap amb una estreta orla blanca envoltant l'ull.

Mussol

• Té uns 25 cm de longitud.
• Cap gros, potes llargues i cua curta.
• Com la majoria de les aus de la família dels estrígids, té uns grans ulls d'iris groc pàl·lid.
• Les celles són blanques i obliqües.
• El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques.
• En vol es reconeix per les ales curtes, arrodonides i amb línies puntejades de color blanc.^[4]
• Caça bàsicament petits rosegadors, insectes grans, petits ocells i cucs.
• Se sol veure sobretot als paisatges mediterranis, amb oliveres, matolls i algun pedreguer. També és freqüent veure'l de dia posant als pals i fils elèctrics.
• • El seu vol és ondulat, amb descensos i ascensos continuats i d'aleteig ràpid.
  • El seu cant és fàcil d'identificar al capvespre: una sèrie de reclams aguts i forts.

Cotorra

Cas: Cototrra de Kramer/ Ang: Rose-ringed Parakeet

Fr: Perruche à collier/ Al: Halsbandsittiche

Identificació: 42 cm. Lloro de cap gran, amb bec vermell rosat profundament ganxut, cua molt llarga i plomatge inconfusible verd maragda pàl.lid, contrastant en el mascle amb estret anell al coll negre i vermell rosat. Vola ràpid amb cops d´ala característicament escurçats. Gregari.

Veu: Sorollós, emet un fort i aspre xirigueig.

Hàbitat i distribució: Habita en arbres madurs a la sabana africana i asiàtica. A l´O. d´Europa es troben individus escapats explotant arbres vells als suburbis. Resident a parts d´Anglaterra, Bèlgica, Holanda, Alemanya, ex-Iugoslàvia; també citat a Escòcia i Gal.les.

Poema

Pit-Roig

Bal: Ropit/ It: Pettirosso

Cas: Petirrojo/ Fr: Rougegorge

Gal: Paporrubio común/ Ang: Robin

Basc: Txantxangorri/Al: Rotkehlchen

Por: Pisco-de-peito-ruivo

Identificació: 14 cm. Ocell més aviat petit, rodanxó, de cap arrodonit i coll curt; el més comú i estès del grup. Adult bàsicament marró oliva al damunt i blanc desgastat al dessota, amb part anterior de la cara i pit d´un taronja vermellós, vorejat de gris. El juvenil no té pit vermell, sinó marró fosc amb un fort pigallat de color ant pàl.lid; es distingeix del jove de Cotxa Cuaroja pel marró fosc i la cua no castanya; del Rossinyol per la mida més petita, parts inferiors més de color d´ant i la mateixa diferència en el color de la cua. Vol aletejant; salta. El comportament confiat ( i les actituds característicament gallardes) estan restringides a la raça britànica de pit més vermell, E. r. melophilus; habitualment tímid a la resta d´Europa.

Veu: Cant (tot l´any) variat però amb sèries ben pronunciades de refilets breus i aguts, a intervals més llargs a l´hivern. Els reclams inclouen un persistent, sovint ràpidament repetit "tic", un débil "tsip" o "tsissip" i un fi, planyívol "tsiii".

Hàbitat:Boscos amb sotabosc, jardins, fileres, bosquets, etc. Nia en forats o esquerdes de parets, bancs, arbres, fileres, heures, etc.

Poema

Gafarró

Cas: Verdecillo/ It: Vercellino

Gal: Xirín/ Fr: Serin cini

Basc: Txirriskilla/ Ang. Serin

Por: Serino/ Al: Girlitz

Identificació: 11 cm. El fringíl.lid més petit d´Europa, amb bec rabassut i carpó groc brillant a l´adult. Mascle distintivament verdós, fortament ratllat al dors i flancs, amb front, cella i zona anterior de les parts inferiors grogues, i doble franja alar groga pàl.lida. Femella més apagada, amb dors més marronós i parts inferiors més grises. Inmatur molt més apagat, amb ratlles marrons sobre fons de color d´ant; no té carpó groc. Silueta de vol molt compacta; vol ràpid, ondulant. Sociable; marcadament terrestre.

Espècies similars: Lluer, que cal consultar; també Canaris, S. canaria, escapats, que són més grans, amb cua més llarga, parts superiors més grises i sota del cos més groc, i Gafarró de Front Groc, S. mozambicus, que és de la mateixa mida, amb marques facials negres i parts inferiors completament grogues.

Veu:Cant diagnòstic, una dringadissa xiuxiuejant, ràpida i prolongada, barrejada amb refilets; emès des d´un posader elevat o en vol de cant de tipus Verdum. Els reclams inclouen un refilet ràpid i sec en vol, "si-tui-tui" o "ti-lil-lit", un dur "txit-txit-txit" com de Cargolet i un líquid "tsuuiit" en alarma.

Hàbitat: Parcs, jardins, vinyes, etc, etc. Nia en arbres, parres, petits arbustos.

Cadernera

Cas: Jilguero/ It: Cardellino

Gal: Xílgaro/ Fr: Chardonneret

Basc: Karnaba/ Ang: Goldfinch

Por: Pintassilgo-comum/Al:Stieglitz

Identificació: 12,5 cm. Fringíl.lid gràcil, de bec esvelt i cua forcada, amb vol dansant i ondulant i reclams distintius. Adult molt decorat, amb cap blanc-negre-escarlata, ales negres clapejades amb un llarg teginat daurat, carpó blanc i cua negra. L´immatur té cap, dors i pit de color d´ant grisenc, amb ratlles apagades. Sociable, sovint en grups familiars i en estols als cards.

Veu: Cant, un refilet com de Canari, basat en un reclam líquid inconfusible "suitt-uitt-uitt-uitt". Altres reclams inclouen un suau "ah-i" en alarma i un "giiz" més aviat aspre.

Hàbitat: Jardins, fruiteres, conreus. A la tardor i a l´hivern busca llavors de card pels erms i vores de carreteres. Nia en arbres, generalment prop de la punta de la branca; ocasionalment en fileres.

Verdum

Bal: Verderol/ It: Verdone

Cas: Verderón común/ Fr: Verdier

Basc: Txorru/Ang: Greenfinch

Por: Verdilhâo/Al: Grünling

Identificació: 14,5 cm. Fringíl.lid rabassut, de cap gros i cua forcada, amb bec rosat pàl.lid i taques basals gruixudes daurades a la cua. Mascle verd-oliva groguenc pàl.lid, amb cara, ventre i capó grocs més brillants i bases de les primàries gruixudes i daurades. Femella més apagada, menys verda i amb marques grogues menys netes. Inmatur més marró, llistat per damunt i per sota, amb ales apagades. Silueta de vol cepada; vol potent i ondulat.

Atenció a la possible confusió amb els juvenils del gènere Carpodacus.

Veu: Cant, un refilet com de Canari, barrejant amb reclams, emès des d´un posader o en vol de tipus rat-penat al voltant del territori. A l´època de cria el reclam és un "dzuii-e" prolongat i nasal. Els reclams inclouen un "txup" breu i repetit ( recordant una mica el Trencapinyes), un "teu" i un refilet suau "txi-txi-txi-txi-txit", menys metàl.lic que el Passerell Comú.

Hàbitat: Jardins, llocs plantats d´arbustos, conreus. Nia en fileres, arbustos i petits arbres, particularment perennifolis.

Puput

Cas: Abubilla/ It: Upupa

Gal: Bubela/ Fr: Huppe faciée

Basc: Argi-ollar/ Ang: Hoopoe

Por: Poupa/ Al: Wiedehopf

Identificació: "8 cm. Ocell inconfusible, d´ales amples i cua llarga, amb bec llarg i corbat i llarga cresta, creant un "ventall" quan està erecte. Plomatge marró rosat pàl.lid, plomes de la cresta amb puntes negres i ales i cua marcadament barrades de blanc i negre. La silueta de vol varia dramàticament de la forma allargada "d´ales tancades" a la de tipus papallona "d´ales sobtadament obertes"; vol aparentment dèbil amb cops d´ala lents, creant ondulacions. Sovint s´alimenta a camp obert.

Veu: Un "puu-puu-puu" baix però que se sent de lluny, també miols i una suau gatzara d´alarma.

Hàbitat: Boscos oberts, plantacions, parcs, etc. Hiverna a terrenys més oberts amb arbustos. Nia als forats d´arbres vells, ocasionalment en ruïnes.

Poema

El cucut i la puput els dos vénen per l´abril,

el cucut pel juny se´n va i la puput per Sant Urbà.

L´arribada i la partença d´aquests ocells són

molt observades per la gent del camp.

Estornell Vulgar

Cas: Estornino pinto/ It: Storno

Gal: Estorniño pinto/ Fr: Étourneau sansonnet

Basc: Araba-zozo / Ang:Starling

Por: Estorninho-malhado/Al:Star

Identificació: 21 cm. La seva silueta com de sageta deriva del bec llarg i agut, cap i cos amb forma de pera, ales punxegudes i cua curta. Plomatge negrós, amb enllustrat verd-bronze i porpra; densament pigallat de blanc a l´hivern, particularment la femella. Bec de l´adult fosc a l´hivern, groc-llimona a la primavera; potes fortes marró-vermelloses. Juvenil d´un marró ratolí, amb gorja blanquinosa i bec i potes negrosos. Vol directe i ràpid. Se´l veu en inmensos estols a la tardor i a l´hivern, ajocant-se en munions sorolloses als edificis i parcs de les ciutats, boscos i canyissars.

Veu: Reclam, un aspre i descendent "txiiir". Cant llarg i desvariat, que comprèn xiulets clars, "clics", colpejades, rialles i excel.lents imitacions. emesos des d´un posader exposat.

Hàbitat: Se´l troba tant a camp obert com a la ciutat. Cria en forats d´arbres, edificis, sostres de palla, caixes-niu, etc., o forats a terra en àrees pelades.

Merla

Identificació:25 cm. El tord més comú i estès; robust amb cua llarga freqüentment aixecada i aventallada en aterrar. Mascle tot negre amb bec i anell ocular d´un groc-taronja brillant; al primer hivern més marronós amb el bec fosc. Atenció a les formes albines que es donen ocasionalment. Femella marró fosca pel damunt, més rogenca i pàl.lida per sota, amb barbó blanquinós pigallat. Juvenil com la femella però més rogenc i fortament pigallat. Vol ràpid però erràtic a causa del ritme variable dels cops d´ala. Salta i corre. Sociable i sorollós.

Veu: Cant, un refilet ric i melodiós, amb notes aflautades però sovint amb un final dèbil i cloquejant; a diferència del Tord Comú, no repeteix les frases. Reclams forts i variats; en alarma, un ansiós "txuuk"; en l´estol, un persistent "txink, txink, txink" (sovint tot el grup conjuntament), i quan se´l fa volar, una piuladissa xiuxiuejant histèrica.

Hàbitat: Zones conreades, boscos, jardins, parcs i places urbans, etc. Nia en fileres, piles de llenya, coberts, etc.

Poema

Mallerenga Petita

Cas: Carbonero garrapinos/ It: Cincia mora

Gal: Ferreriño común/ Fr: Mésange noire

Basc: Piñu-kaska beltz/ Ang:Coal Tit

Por: Chapim-preto/ Al: Tannenmeise

Identificació: 11 cm. Per poc, la mallerenga més petita d´Europa, amb cap gran però cua estreta. L´única mallerenga de coroneta negra amb àmplia taca blanca des de la part posterior de la coroneta fins a la nuca i doble franja alar blanca; les galtes blanques netes contrasten amb la coroneta, pitet i part superior del pit negres. Parts superiors grises, amb un fort to oliva a la raça britànica, P. a. britannicus; parts inferiors blanc apagades, amb color d´ant desgastat als flancs, més intens a les formes continentals. L´adult de la raça irlandesa, P. a. hibernicus, i tots els joves, presenten galtes i parts inferiors groguenques. la silueta de vol presenta la cua més recta del grup; vol ràpid, brunzent i llançat. Vagareja menys que les M. Carbonera o Blava, romanent generalment dins dels boscos.

Veu: Cant, un clar "siituuuii" repetit, més ràpid i menys estrident que les notes similars de la M. Carbonera. Els reclams inclouen un clar i fi "tsui" o "tsii-iit" i una breu refilada, també un ronc "txi-txi-txitx" i un fi "sissi-sissi-sissi" . La resta de notes molt semblants a les del Reietó.

Hàbitat:Prefereix coníferes però entra a boscos caducifolis i jardins. Nia als forats dels marges i de les soques dels arbres, generalment prop de terra.

Mallerenga Carbonera

Bal: Cap-ferrerico/ It: Cinciallegra

Cas: Carbonero común/ Fr: Mésange charbonnière

Gal: Ferreiro abelleiro/ Ang:Great Tit

Basc: Kaskabeltz/ Al: Kohlmeise

Por: Chapim-real

Identificació: 14,5 cm. La mallerenga comuna més gran; comparteix les parts inferiors grogues amb la M. Blava, però es diferencien de seguida per la mida més gran, cap negre amb galtes blanques triangulars, ampli pitet negre que s´estén cap avall fins al centre del cos i rectrius externes blanques brillants. Juvenil de cap més apagat, amb galtes groguenques. Vol menys aletejant que el de les mallerengues més petites, suggerint un sílvid.

Veu: El cant consisteix en variacions de dues o tres síl.labes del conegut i ressonant "tiitxiu-tiitxiu-tiitxiu"; i imitacions ocasionals. Posseeix els reclams més variats de totes les mallerengues, però el "tsinc-tsinc" de tipus Pinsà és diagnòstic.

Hàbitat: Boscos mixtos, fileres, jardins. Nia en forats d´arbres, murs, tubs de desguàs, caixes-niu, etc.

Mallerenga Blava

Bal: Cap-ferrerico blau/ It: Cinciarella

Cas: Herrerillo común/ Fr: Mésange bleue

Gal: Ferreiriño bacachís/ Ang:Bleue Tit

Basc: Champim-azul/ Al: Blaumeise

Identificació: 11 cm. La mallerenga més comuna. més confiada i més ubícua. Comparteix parts superiors blau-verdoses, franja alar blanca i parts inferiors grogues amb la M. Carbonera, però es diferencien de seguida per la mida més petita, cap blanc decorat per coroneta blava, prima franja ocular negra i pitet negre petit, i cua totalment blava. Juvenil més apagat, amb galtes groguenques. Vol aletejant. Acrobàtic. La M. Capblanca és més gran, amb coroneta i parts inferiors totalment blanques.

Veu: Cant, un agut "tsii-tsii", seguit d´un llarg trinat. Variades notes de reclam, "tsii-tsii-tsii-tsit", etc., i un aspre, ronc "txur-r-r".

Hàbitat: Com la M. Carbonera.

Poema

Cuereta blanca

Bal: Xàtxero blanc/ It: Ballerina bianca

Cas: Lavandera blanca/ Fr: Bergeronnette grise

Gal: Lavandeira Blanca/ Ang: White Wagtail

Basc: Buztanikara Al: Bachstelze

Identificació: 17,5 cm. La cuereta més comuna i voluminosa, amb la cua més curta que la C. Torrentera. la coroneta negra contrasta amb el llarg front blanc; ales negres, amb puntes de les cobertores mitjanes blanques i marges de les cobertores grans i terciàries blancs; cua negra amb vores blanques.

Plomatge autènticament clapejat només en el mascle adult de C. Endolada, M. a. yarrellii, de Gran bretanya, que té dors i carpó negres; el mascle adult de C. Blanca, M. a. alba, d´Europa, té nuca negra separada del pit i dors i carpó gris pàl.lid. La diferenciació racial de la femella, l´immatur i el mascle a l´hivern és menys fàcil: la C. Endolada pot tenir dors gris o fosc, la C. Blanca pot amagar el carpó gris. L´adult a l´hivern reté només una mitja lluna negra al pit, semblant de cap molt més blanc. El juvenil és molt més bru i marró que l´adult; no té front pàl.lid i presenta cella esmorteïda, galtes fosques i collaret negrós. Posseeix la silueta de vol més tapada de pit de totes les cueretes; vol més enèrgic i ondulant que la C. Groga. Camina sacsejant el cap exageradament, també corre. Els migradors són menys gregaris que la C. Groga, excepte als dormiders.

Veu: Cant, una refilada airosa, més desenvolupada en la C. Blanca que en la C. Endolada. Reclam més comú, un vigorós "txizzik"; en alarma. un estrident "txik".

Hàbitat:Masies, camp obert i poblacions. Sovint, però no sempre, prop de l´aigua. Nia en forats d´edificis, roques, etc.

Poema 1

Poema 2

Garsa Pica pica

Cas: Urraca/ It: Gazza

Gal: Pega rabilonga/ Fr: Pie bavarde

Basc: Mika/ Ang:Magpie

Por: Pega-rabunda/ Al: Elster

Identificació: 45 cm. Còrvid de mida mitjana amb la cua proporcionalment més llarga del grup, en forma de diamant quan la desplega completament. Plomatge inconfusiblement clapejat, amb escapulars, flancs, ventre i primàries (excepte la punta) blancs i la resta de plomes negres enllustrades de blau, verd i porpra especialment a la cua. Vol desequilibrat, amb sèries de cops d´ala irregulars i planatges curts. Sovint en petits grups, ocasionalment forma agrupacions més grans a l´hivern i primavera.

Veu: Un fort, ràpid i rialler "txac-txac-txac-txac", també algunes notes piulejants i refilants no musicals a l´època de cria.

Hàbitat: Terres de conreu i camps oberts, entrant a les ciutats recentment. Construeix un niu en forma de cúpula en arbres alts, arbustos espinosos, fileres, vores de boscos i, fins i tot, fileres d´esbarzer.


Les grases construeixen el niu tant a les branques altes dels arbres com entre els matolls, arran de terra. Això sí, sempre fan el niu gran, de proporcions exagerades, i allí hi porten tota mena d´objectes brillants, ja siguin trossos de llaunes o de vidre. Fins i tot, alguna vegada, poden posar-hi joies o monedes perdudes pels camins del bosc. (Font: Almanac el cordill 2012)

Poema 1

Poema 2

Poema 3

Ballester

Bal: Falzia reial/ Por: Andorinhao-de-ventre-branco

Cas: Vencejo real/ Fr: Martinet alpin

Gal: Andurón/ Ang: Alpine Swift

Basc: Malkor-sorbeltz/ Al: Alpensegler

Identificació: 21 cm. 53 cm. d´envergadura. El falciot més gros i impressionant; compacte amb cua relativament curta però encara forcada. Plomatge marró-ocre, distingit fàcilment per gorja i ventre blancs creuats per una ampla banda marró al pit. Silueta de vol voluminosa, que pot fins itot suggerir un petit falcó; vol potent (amb cops d´ala audibles de prop) i velocitat més elevada que altres falciots.

Veu: Un refilet de to agut, ascendent i descendent, que suggereix també un falcó distant; sovint a cor.

Hàbitat: Principalment a les regions altes, cingles de muntanya, localment també als penya-segats marins i als edificis vells. Fa un niu de forma de tassa a les esquerdes de roques, clivelles naturals i sota bigues. Generalment nia en colònies.